Consonants

Introducció
Consonants versus vocals
Classificació de les consonants: sonoritat, punt i mode d'articulació
El sistema consonàntic del català
    Oclusives
    Fricatives
    Africades
    Nasals
    Líquides: laterals, bategant i vibrant
    Aproximants
La percepció categorial
Exercicis

Fricatives

Els sons fricatius del català són: [f, s, S, v, z, Z]. Les característica comunes que presenten són el soroll turbulent i les transicions vocàliques quan estan en contacte amb una vocal.

L'ona d'entrada és complexa aperiòdica turbulenta que, en les fricatives sonores, es combina amb una ona periòdica sonora (ja que les cordes vocals vibren).

Com que l'ona és aperiòdica, no apareixen formants, sinó que es veu una concentració desordenada de l'energia entre els 2000 Hz i els 15000 Hz aproximadamenet.

Els trets acústics que permeten diferenciar els sons fricatius entre sí són:

    Presència o absència de barra de sonoritat: premet distingir les fricatives segons la sonoritat: [f, s, S] vs. [v, z, Z].
    Regió de major concentració d'energia: permet distingir les fricatives segons el seu punt d'articulació: les alveolars [s, z] presenten la màxima intensitat al voltant dels 4500-5000 Hz; les palatoalveolars [S, Z] al voltant dels 2500-3500 Hz, i la labiodental [f] no presenta cap punt destacable de gran intensitat, ja que el seu espectre és bastant pla.
    La intensitat també acostuma a ser més gran en els sons sords que en els sonors.