Consonants

Introducció
Consonants versus vocals
Classificació de les consonants: sonoritat, punt i mode d'articulació
El sistema consonàntic del català
    Oclusives
    Fricatives
    Africades
    Nasals
    Líquides: laterals, bategant i vibrant
    Aproximants
La percepció categorial
Exercicis

Líquides

Els sons líquids agrupen les laterals [l, ´] i les ròtiques (bategant [R] i vibrant [r]). S'agrupen dins aquesta categoria perquè tenen les següents característiques comunes:

    Són similars a les vocals, ja que hi ha poca resistència a la sortida de l'aire. Això provoca que la presència de formants sigui molt clara. Fins i tot, en algunes llengües (per exemple l'anglès) poden ser nucli de síl·laba.
    Són sonores (tot i que en alguns casos les vibrants es poden pronunciar sordes).

Laterals
Els sons laterals són sonors, i presenten una estructura similar a la de les vocals, però amb menor intensitat. L'F1 de les líquides, de la mateixa manera que en les vocals, està directament relacionat amb el grau d'obertura de la voca. El segon formant també actua de la mateixa manera que en les vocals: és inversament proporcional a l'avançament de la llengua.

En català, la lateral /l/ es pronuncia generalment més velaritzada: [É].

Bategant
El so bategant [R] es caracteritza per la seva brevetat. Es tracta, sens dubte, del so més breu en català. Consta de dos períodes: un període oclusiu, que es veu representat com un silenci molt breu en l'espectrograma, i l'oclusiu, en forma d'una petita explosió. Per altra banda, com que és sonor, presenta una barra de sonoritat.

Vibrant
Les característiques de la vibrant [r] són les mateixes que les de la bategant, però repetida 2, 3 o 4 vegades. En parla espontània molt ràpida, però, a vegades aquest so es converteix en un so fricatiu o aproximant, que no presenta període d'oclusió.