Consonants

Introducció
Consonants versus vocals
Classificació de les consonants: sonoritat, punt i mode d'articulació
El sistema consonàntic del català
    Oclusives
    Fricatives
    Africades
    Nasals
    Líquides: laterals, bategant i vibrant
    Aproximants
La percepció categorial
Exercicis

Nasals

La característica diferencial dels sons nasals és que el vel del paladar està separat de la faringe i deixa que l'aire entri a les cavitats nasals. Les ressonàncies que s'hi produeixen tenen unes característiques espectrals molt particulars:

    En primer lloc, la presència d'un formant a molt baixes freqüències (aproximadament al voltant dels 200 Hz) present en totes les consonants nasals.
    També destaquen -si observem l'espectrograma o l'espectre- els antiformants. Són unes zones de molt baixa intensitat (si mires l'espectrograma, veuràs que les zones en què no apareix cap formant són pràcticament blanques, és a dir, que pràcticament no hi ha energia).
    I també és destacable el descens brusc d'intensitat que presenten les nasals respecte a les vocals del voltant.

Per altra banda, les consonants nasals es diferencien entre elles per l'estructura formàntica: el segon formant (comptant el formant nasal) va pujant a mesura que el punt d'articulació és més posterior: [m] < [n] < [ø].