Consonants

Introducció
Consonants versus vocals
Classificació de les consonants: sonoritat, punt i mode d'articulació
El sistema consonàntic del català
    Oclusives
    Fricatives
    Africades
    Nasals
    Líquides: laterals, bategant i vibrant
    Aproximants
La percepció categorial
Exercicis

Oclusives

Els sons oclusius [p, t, k, b, d, g] tenen com a característica principal l'existència d'un període d'oclusió seguit d'un període d'explosió. El període d'oclusió correspon articulatòriament quan la boca està totalment tancada. El període d'explosió es produeix quan dexiem anar l'aire bruscament, d'un sol cop.

En el cas de les oclusives sordes, en el primer moment (el de l'oclusió) no hi ha cap tipus d'ona acústica de sortida. En el moment de l'explosió, en canvi, es produeix una ona acústica abrupta (que correspon al moment de l'explosió) seguida per una ona acústica turbulenta provocada per la sortida de l'aire.

Els trets acústics que permeten diferenciar els sons oclusius entre sí són:

    Presència o absència de barra de sonoritat: premet distingir les fricatives segons la sonoritat: [p, t, k] vs. [b, d, g].
    La durada de l'oclusió, que acostuma a ser més llarga en els sons sords que en els sonors.
    El VOT (voice onset time). El VOT és el període de temps comprès entre l'explosió i l'inici de la vibració de les cordes vocals. Aquest valor és negatiu en el cas de les oclusives sonores, ja que les cordes vocals han estat vibrant durant tot el període d'oclusió. En canvi, en els sons sords és positiu (i és més gran en els sons posteriors que en els anteriors).
    La concentració de l'energia en la barra d'explosió és més baixa en la [p], mitjana en la [k] i més alta en la [t].
    I finalment, les transicions dels formants a l'inici de les vocals posteriors.