Acústica bàsica

Introducció
Què és el so?
I com els sentim, els sons?
Els sons de la parla
    Període respiratori
    Període fonatori
    Període articulatori
Com es fan els diferents tipus de sons: la teoria de la font i el filtre
Veure els sons: representacions acústiques
Exercicis

Com es fan els diferents tipus de sons: la teoria de la font i el filtre

Com que ho hem explicat en l'apartat anterior, ja saben com es produeixen els sons de la parla. Però queda una pregunta per respondre: si sempre apareixen els tres períodes de la producció dels sons (període respiratori, fonatori i articulatori), per què els sons poden ser tan diferents els uns dels altres?

Per respondre aquesta pregunta cal que fem esment a la teoria de la font i el filtre. Aquesta teoria diu que l'ona d'entrada (que pot ser sonora si es produeix a partir de la vibració de les cordes vocals, abrupta si és fruit d'una oclusió, o turbulenta si es produeix per una fricció) que arriba al tracte vocal que fa la funció de ressonador o filtre, amplificant unes determinades freqüències i esmorteint-ne unes altres.

La font pot ser de dos tipus diferents:

    periòdica, si és fruit de la vibració de les cordes vocals
    aperiòdica, si es produeix en el tracte vocal posant obstacles a la sortida de l'aire.

Un exemple de font periòdica són les vocals, ja que s'originen a partir d'ones sonores i l'aire no troba cap obstacle per sortir. En canvi, són exemples de fonts aperiòdiques les consonants, ja que en el tracte vocal les molècules d'aire es troben impediments (per exemple, els llavis tancats en els primers intants quan pronunciem una [p]).

Aquests dos tipus de fonts es poden combinar per formar sons que tenen característiques periòdiques i aperiòdiques. Per exemple, el so [z], que és sonor (i per tant, fruit de l'ona glotal) i fricatiu (és a dir, que en el tracte vocal es forma una nova vibració, aquest cop aperiòdica).

A continuació hi ha un exemple extret de BORDEN, G.J. i HARRIS, K.S. (1980) que mostra com actuen els filtres. La primera imatge és una representació de l'ona glotal. En la segona hi ha el filtre que s'hi aplicarà (que ve determinat per la posició dels ressonadors), i l'última imatge és el resultat. El filtre ha actuat i ha amplificat o atenuat les freqüències de l'ona glotal d'entrada.