Pàgina principal > Comunicacions
Resum
Diversitat religiosa i urbanisme: un estudi de cas, la ciutat d'Olot
Autors/es: Jordi Feu Gelis, Xavier Casademont Falguera
Institució: Universitat de Girona
Sense cap mena de dubte, el procés migratori que ha experimentat la ciutat d’Olot entre la dècada dels anys vuitanta i fins l’actualitat ha estat un dels més destacats que s’han viscut al llarg de la història. No sembla pas gens agosarat afirmar que l’impacte dels fluxos migratoris estrangers ha estat, com a mínim, similar a l’arribada d’immigració espanyola a la meitat del segle anterior.
La immigració estrangera a Olot es comença a visualitzar a finals de la dècada dels anys setanta. En aquests moments, la presència de persones de nacionalitat estrangera és gairebé anecdòtica i no adquireix una importància quantitativa destacada. Els primers immigrants que arriben són marroquins, alguns dels quals han passat abans per la ciutat de Barcelona per treballar a la construcció, i no han patit dificultats de tipus legal i administratiu per poder desplaçar-se, residir i treballar a Catalunya. Des de Barcelona, alguns arribaran a Olot, on treballaran durant períodes concrets, inicialment amb viatges d’anada i tornada al seu país d’origen i, més endavant, establint-s’hi definitivament.
Els primers fluxos que arriben són importants perquè signifiquen l’embrió d’una etapa que en els successius anys esdevindrà molt rellevant. En tot cas, aquest primer embrió dels fluxos migratoris estrangers serà la base d’una etapa més destacada, compresa entre els darrers anys de la dècada dels vuitanta i la dels noranta, en els quals la immigració, sobretot la que prové del Marroc i de Gàmbia, deixa de ser considerada conjuntural per convertir-se en una realitat estructural a la ciutat.
Són dos, per tant, els grans períodes d’arribada d’immigració estrangera que des de principis dels setanta han afectat a Olot. Un període comprès entre els anys vuitanta i noranta i, l’altre, a partir de l’any 2000 i fins el 2008, aproximadament.
En aquest primer període, el de la dècada dels vuitanta i noranta, la majoria dels estrangers que arriben són marroquins i gambians d’ètnia sarahule, tot i que també hi ha persones d’altres països del Magrib, així com de l’Àfrica sudsahariana. Es tracta d’una immigració que s’incorpora a la ciutat, en certa mesura, de manera relativament escalonada, i que convertirà aquests dos col•lectius en els majoritaris durant molts anys.
Per altra banda, la primera dècada del segle XXI és extremadament destacada pel que fa als canvis estructurals que viu la ciutat. Uns canvis que es fan especialment palesos en el terreny de la demografia, però que paral•lelament es reprodueixen en altres àmbits, transformant de manera radical el paisatge humà de la ciutat. En un context de consolidació de la globalització, de lliure circulació dels productes i del capital financer, les persones també es desplacen d’un país a un altre per tal de guanyar-se la vida. En aquest context, però, les trabes legals que intentaran posar fre a l’arribada de població estrangera i assegurar la seva legalitat, posarà més difícils les coses als estrangers que vénen a instal•lar a casa nostra. Es pot afirmar, doncs, que la immigració contribueix a la metamorfosi que experimenta la ciutat en molts àmbits, com ara l’urbanisme, les infraestructures, les famílies, la situació social, etc.
La immigració que arriba a Olot s’explica per causes fonamentalment econòmiques i familiars. L’estructura productiva de la comarca i el bon cicle econòmic d’aquest període demanda una quantitat important de treballadors –majoritàriament poc qualificats- per tal d’inserir-se en el teixit industrial i en el sector serveis. Amb els pas del temps, els primers immigrants estrangers exerciran el dret al reagrupament familiar, per la qual cosa arribaran un nombre important de cònjuges i fills, produint canvis importants en molts d’àmbits. L’educació és un dels àmbits que experimentarà de manera més punyent els efectes del reagrupament familiar que posarà a prova la capacitat d’adaptació del model escolar de la ciutat i plantejarà reptes molt importants des del punt de vista de la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa.
És a partir de l’any 2000 que, amb plena consonància amb la tònica que afecta el conjunt de Catalunya, la immigració a la ciutat viu un període molt destacat tant per la quantitat de persones que s’instal•len com per l’heterogeneïtat. El perfil majoritari de l’immigrant estranger canvia, especialment pel que fa a la nacionalitat, amb l’arribada de població de nacionalitat índia (de la regió del Panjab i de religió sikh), de la Xina, i en menor mesura de països de l’Europa de l’Est (Romania i Ucraïna) i del centre i sud- Amèrica (Argentina, Colòmbia, Perú, etc.)
Aquest increment de les nacionalitats d’origen dels immigrants estrangers suposa, també, i entre moltes altres coses, un increment de la diversitat religiosa. Si bé no es pot caure en l’error d’establir una relació directa entre un país d’origen i una religió, és cert que molts dels estrangers que arriben a la ciutat voldran viure la seva religiositat a la ciutat, no només de manera individual, sinó que amb el pas del temps de manera col·lectiva.
