Pràctica 1 | |||||||
En la producció dels sons de la parla podem distingir tres períodes:
Període respiratori Sembla obvi que per parlar hem de respirar. És fàcil d'experimentar que, quan parlem molt ràpidament i sense fer pauses, se'ns acaba l'aire. I també és fàcil de veure que, mentre parlem, anem expulsant l'aire (ja sigui per la boca o bé pel nas). Per tant, tenim dues etapes molt ben diferenciades en el període respiratori: la inspiració i l'expiració. La inspiració consisteix en fer disminuir la pressió subglotal (que està per sota de la glotis) augmentant el volum dels pulmons per tal que l'aire de l'exterior hi pugui entrar. Aquest augment del volum de la cavitat toràcica s'aconsegueix, segons Recasens (1996), "mitjançant l'abaixament del diafragma i la contracció dels músculs intercostals externs, amb consegüent elevació de les costelles". El procés d'expiració consisteix a produir l'efecte contrari: disminuir el volum de la cavitat toràcica per tal d'expulsar l'aire dels pulmons cap a la laringe. Aquest procés és similar al d'inflar un globus: quan bufem -augment de la pressió- per fer-hi entrar l'aire, el que fem és augmentar-ne el volum; quan deixem de bufar el globus es desinfla perquè la pressió de dins és més gran que la de fora i el volum del globus disminueix. A la imatge següent observem les diferents fases del període respiratori: la primera figura representa la posició de descans del diafragma, la segona correspon a la fase d’inspiració, i a la tercera a la fase d’expiració.
Figura 1 Ara treballarem amb la figura 1. Observa amb atenció la imatge (a) i descriu la posició del diafragma quan es troba en posició de descans. La figura (b) representa el període de la inspiració, i les fletxes indiquen els moviments que es produeixen durant aquest procés. Finalment, la figura (c) correspon al període d’expiració de la respiració. Explica breument en què consisteix cada una d’aquestes etapes, posant-les en relació amb les fletxes de la imatge:
|
|||||||
dsdfsaadfs
|
Laboratori de fonètica |
||||||