Espectrogrames

Ara ja sabem com són els espectres. Però en els espectres no hi tenim cap informació referent al temps. Per tant, podem saber com es distribueix l’energia en tot l’espectre en un moment determinat però no podem saber què passa abans o després. Una solució seria fer centenars d’espectres (FFT o LPC) cada mil·lèsima de segon, per exemple, i veure’ls un darrera l’altre per observar-ne els canvis. Seria un gràfic aproximadament com el següent:

Figura 10.

No obstant, aquest gràfic és força difícil d’interpretar. Una altra manera, probablement més fàcil d’interpretar, és utilitzar un mètode semblant però amb un gràfic de dues dimensions: l’eix vertical indica freqüències i l’eix horitzontal, el temps. I la intensitat? Doncs, a través d’un codi de colors (o bé, més usualment, en blanc i negre: com més fosc, més intensitat). En tenim uns exemples a continuació:

Figura 11. Espectrograma de la seqüència petaca

Figura 12. Espectrograma de la seqüència filologia

Compara els espectrogrames dels sons cop.wav, diapasó.wav i flauta.wav. Descriu-ne les diferències. Recorda que si a la pantalla del Praat editor no apareix res a la zona de l’espectrograma és perquè l’ona està massa comprimida, i has de fer servir el zoom fins que es vegi.

A continuació, compara els espectrogrames dels sons flauta.wav i clarinete.wav.

Laboratori de fonètica
Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 - Girona
labfon@udg.es