Espectre (fft i lpc)

Els sons de la parla són tots complexos, és a dir, estan formats per molts sons simples. Fourier (un matemàtic del segle XIX) va demostrar que les ones periòdiques complexes estaven formades per una sèrie d’ones simples de diferents amplituds i freqüències.

En l’anàlisi acústica de la parla s’utilitzen dos tipus d’espectres basats en el teorema de Fourier: el Fast Fourier Transform (FFT) i el Linear Predictive Coding (LPC). El primer (en català Transformada Ràpida de Fourier) és un mètode ràpid de descomposar un instant d’una ona per veure’n l’amplitud en totes les freqüències. L’LPC (en català Codificació Linear Predictiva) és una suavització de l’FFT basant-se en què l’amplitud en diverses freqüències es pot predir a partir de la que tenen les freqüències veïnes.

L’espectre és una forma de representar quina és l’amplitud en cada banda de freqüències. En el següent exemple veiem una anàlisi LPC sobreposada a una FFT. Correspon al so de la vocal [i].

Figura 9.

Compara els espectres dels sons golpe.wav, diapasó.wav i flauta.wav. Descriu-ne les diferències.

A continuació, compara els espectres dels sons flauta.wav, corneta.wav i clarinete.wav, que són tots tres ones periòdiques. Com es distingeixen?

Laboratori de fonètica
Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 - Girona
labfon@udg.es