Per veure els sons, existeixen diversos tipus de gràfics que donen informacions diferents. Els més importants són:

• Oscil·lograma (pràctica 2)

• Espectre (FFT i LPC) (pràctica 3)

• Espectrograma (pràctica 4)

• Freqüència fonamental (pràctica 5)

Oscil·logrames
Els gràfics que hem vist anteriorment són oscil·logrames o formes d’ona (en anglès, waveforms). Aquests gràfics són la representació gràfica de les diferències en la pressió de l’aire a través del temps. L’eix de les x representa el pas del temps, i l’eix de les y representa els canvis en la pressió de l’aire.

A continuació et presentem un oscil·lograma. L’única diferència amb els gràfics que ja hem vist és que aquells estaven ampliats per observar els cicles d’un segment del so. L’oscil·lograma de la figura (8) representa, en canvi, tota la seqüència cas:

Figura 8.

Observant aquests gràfics obtenim vàries informacions importants per entendre els sons de la parla: la freqüència de l’ona i l’amplitud, així com la seva durada.

La freqüència és el nombre de vegades per segon que el cicle es repeteix – ho podem veure observant l’eix horitzontal –. En canvi, l’amplitud indica quanta pressió de l’aire hi ha en un cada moment. Quan l’ona passa pel punt zero significa que en aquell moment hi ha la pressió ambiental normal; quan arriba al punt màxim indica que en aquell moment la pressió de l’aire és més gran; i quan arriba al punt més baix, significa òbviament que la pressió de l’aire és menor que la pressió ambiental.

Compara els oscil·logrames dels sons silbato.wav, clarinete.wav i golpe_platillo.wav. Descriu-ne les diferències.

A continuació, compara els oscil·logrames dels sons flauta.wav, corneta_manchega i clarinete.wav. Fes el mateix.

Laboratori de fonètica
Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 - Girona
labfon@udg.es