1.3 Estructura

En obrir el programa apareixen dues finestres: Praat objects i Praat picture (figura 2). La primera, organitza els “objectes” d’anàlisi –sons, espectrogrames, espectres, etc.–; la segona, serveix com a pissarra per als gràfics.

Figura 2. Finestres de Praat object i Praat picture

L’altra finestra important del Praat és la de l’editor (figura 3). Es poden editar diferents tipus d’objectes (sons, oscil·logrames, espectrogrames, etc.). Aquesta finestra mostra la informació més útil per a cadascun d’aquests objectes. Per exemple, quan  editem sons, podem fer que se’ns mostri l’espectrograma, la corba de freqüència fonamental, els formants, la intensitat i els polsos glòtics, i la forma d’ona. A més, dóna informació relativa a la freqüència, l’amplitud i el temps del so representat. Tal com es pot apreciar a la imatge (figura 3), la pantalla de l’editor està dividida en dues parts: a la part superior visualitzem l’oscil·lograma, i a la inferior observem l’espectrograma. A les dues representacions, l’eix horitzontal ens mostra la durada; a l’eix vertical trobem, per a l’espectre, el valor de l’amplitud de l’ona, i per a l’espectrograma, el valor de la freqüència.

A part d’escoltar el so, l’editor també permet retallar segments, afegir-ne, seleccionar-ne i poder-los extreure com a objectes nous, etc.

Figura 3. Finestra de l’editor

Laboratori de fonètica
Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 - Girona
labfon@udg.es